Fes un passeig pels nostres orígens amb Oncelio
Fa més de vuit dècades que treballem per millorar la vida de les persones amb ceguesa o altres discapacitats
¿Què és el Grup Social ONCE?
Per entendre què és el Grup Social ONCE, ens hem de remuntar a principis del segle XX, anys en què, superada la gran crisi espanyola del XIX, tots els ciutadans aspiraven a una millor qualitat de vida.
En els primers anys del segle XX començaven a despuntar alguns sorteigs de carrer que eren fets a vegades per persones amb ceguesa, les quals també es volien guanyar la vida amb una feina digna. Destaquen especialment les rifes més populars de la zona del Llevant espanyol, on un grup de persones amb ceguesa va crear el que després seria el “cupó procecs”.
El 1903, coincidint amb la tradicional rifa per la festivitat de Sant Anton al barri alacantí del mateix nom, Francisco Piuzano i Juan Quinto Serna, persones amb ceguesa, van veure en aquest sorteig una possible oportunitat de benefici per a aquells qui, com ells, no tenien feina i van decidir copiar-ne el model i fer aquest sorteig diari, amb la qual cosa van crear ‘La Caritat’ o ‘rifa deis ceguet’, la rifa dels cecs alacantins.
Aquesta va arribar a vendre mil cupons diaris al preu de deu cèntims. Els venedors es comprometien a vendre una sèrie de cent números i dels 10 cèntims del bitllet, en destinaven sis al premi, un a La Caritat i tres per al venedor.
En aquells anys, els venedors solien anar acompanyats del seu gos pigall, per la qual cosa la venda es va començar a anomenar popularment ‘la rifa de les parelles’ i en zones com Múrcia i Almeria, on es va copiar aquest sistema, ‘els iguals’. Naixia així un concepte que ens ha acompanyat fins avui, un segle després i que es va convertir en un crit a les places i carrers del país.
A principis de la dècada de 1930, alguns cecs espanyols van començar a considerar la possibilitat d'unir les seves forces. El 1935, després d'una reunió entre l’aleshores president del Govern, Alejandro Lerroux, i el president de l'associació de cecs sevillana ‘La Hispalense’, Javier Gutiérrez de Tovar, es van fer els primers passos per legalitzar la venda d'aquelles loteries.
En aquella època també va destacar la tasca que va realitzar des de Catalunya el ‘Sindicat de Cecs” que, amb la col·laboració de la Comissaria d'Assistència Social, van implantar el primer cupó procecs a Catalunya.
El juny de 1935 va tenir lloc una fita destacada en coincidir diverses associacions de cecs de Madrid, Andalusia, Llevant i Catalunya per arribar fins al Govern amb la intenció d'obtenir una autorització provisional per a la venda, tot i que l'arribada de la guerra en va modificar les previsions.
El 25 d'agost de 1938, Gutiérrez de Tovar es va adreçar als assistents al Congrés de l'Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències en què va defensar la necessitat que la Tiflologia, com a suma de coneixements relacionats amb els cecs, fos considerada una de les ciències socials més importants com a forma d'integració social per a les persones cegues.
Aquesta reunió, amb un enfocament netament social, va impulsar el naixement de l'Organització Nacional de Cecs, ONC. El terme “espanyols” es va incorporar al nom l'abril de 1952 i va quedar com a ONCE. S’hi defensava la venda del cupó com a via econòmica per garantir la millora social, l'autonomia i l'autosuficiència de l'Organització.
Mentrestant, el Govern de l'època no veia amb bons ulls la realitat que sorgia de l'associacionisme i havia preparat un projecte per a un patronat de cecs, dotat amb subvencions municipals, provincials i estatals, i una pensió per a cada cec necessitat.
A les acaballes de la Guerra Civil va imperar un projecte comú: crear una organització nacional de cecs que, tot i que gestionada pels cecs mateixos, tingués el suport de l'Estat, amb la finalitat d'assegurar l'afiliació obligatòria de totes les persones amb ceguesa o discapacitat visual greu. La font de recursos i ocupació seria, amb exclusivitat, el cupó.
El 13 de desembre de 1938, festivitat de Santa Llúcia, patrona de les persones amb ceguesa, es va signar el decret 22.893, text que es va incloure en el BOE del 16 de desembre de 1938, a partir del qual inicia oficialment el seu trajecte l'Organització Nacional de Cecs, ONC.
La data del primer sorteig del cupó de l'Organització Nacional de Cecs és el 8 de maig de 1939. Es va fer a Madrid i el premi va correspondre al número 922.
Aquests van ser anys molt complicats en els quals les persones cegues lluitaven per sobreviure en un país que amb prou feines sortia de la Guerra Civil i al qual li esperaven anys molt durs. El sorteig del cupó ja estava implantat en la societat espanyola malgrat les dificultats.
Amb el pas dels anys, i a partir del seu format, es van anar modificant les fórmules de venda del cupó. L'activitat s'havia enfortit i en els comptes de resultats de l’ONCE quedava reflectit aquest èxit, lligat al primer despertar social a Espanya, en època de desenvolupisme.
L'Organització va impulsar les primeres iniciatives de creació d'ocupació com les fàbriques de raspalls i de dolços a Madrid. I, en altres localitats com Alacant, un taller de fabricació de cistelles, raspalls, espardenyes i cordills; a Saragossa, un taller d'escombres i articles de vímet; a Catalunya, una fàbrica d'articles de neteja o una de les iniciatives més populars: la fàbrica de dolços “Santa Lucía” de Saragossa, on van treballar moltes dones cegues.
En aquells anys i els següents, es va tractar de desenvolupar un pla centrat en la formació i en la creació de centres d'ocupació alternativa a la venda del cupó.
Coincidint amb el seu 25 aniversari, el 1963, l’ONCE va focalitzar els seus esforços a impulsar l'ensenyament gratuït a tots els afiliats a l'Organització a través d'una àmplia xarxa de centres especials per a la formació i preparació per a una feina de qualitat de tots els seus afiliats, la qual cosa va impulsar la creació de nous centres de formació professional i tallers ocupacionals.
Quatre projectes destacats van ser l'Escola de Telefonia, que va iniciar la seva activitat el 1966; l'Escola de Fisioteràpia, iniciada el 1964 i avui convertida en l’Escola Universitària de Fisioteràpia de l’ONCE; el Centre de Rehabilitació i Formació Professional i Industrial, el 1966, i el Centre de Rehabilitació Social per a cecs adults començat el 1973.
També es va impartir formació a persones amb discapacitat visual del medi rural amb iniciatives com Granges – Escola Avícoles. D'altra banda, es va donar un gran impuls a iniciatives culturals com les biblioteques específiques per a persones cegues, les impremtes braille i el servei de “Llibre Parlat”, accés a l'educació i la cultura, i iniciatives connectades amb els centres de formació.
Els 70, amb el gran canvi polític del país, van ser anys de crisi i es va frenar la integració laboral de persones amb discapacitat. Però la llavor estava sembrada i les persones cegues afiliades a l’ONCE, especialment els joves formats als col·legis i alguns des de moviments universitaris i sindicals van elevar la seva veu al ritme de la societat espanyola.
La democràcia es va obrir pas a Espanya, però va trigar una mica més a l’ONCE. El 1981 es va aprovar un reial decret que en va establir les bases democràtiques i que va obrir el camí per celebrar les primeres eleccions de l’ONCE, que van tenir lloc el gener de 1982 i en les quals va ser elegit president Antonio Vicente Mosquete. Un consell general elegit pels afiliats va dirigir l'Organització cap a la recuperació econòmica, va aconseguir generar riquesa i traslladar-la a benestar per als afiliats, amb millores molt importants en la qualitat de vida de les persones cegues espanyoles.
La liberalització del joc (1977) i la despenalització posterior (1983) va forçar l’ONCE a fer modificacions per fer el seu cupó més atractiu i frenar la pèrdua en el mercat. Així, el 13 de desembre de 1981 se’n va celebrar el primer sorteig extraordinari.
I, amb la gestió en democràcia, van arribar les apostes comercials: el 2 de gener de 1984 es va dur a terme una gran reforma del cupó en què el sorteig va passar a ser nacional i es van augmentar els premis substancialment. Es va llançar la primera gran campanya publicitària amb l'eslògan en castellà ‘La ilusión de todos los días’ amb un èxit tal que es van depassar totes les expectatives. El 4 d'octubre de 1985 va néixer un segon producte, el Super Sorteo Fin de Semana amb cinc xifres al cupó i que va permetre als venedors una jornada laboral de dilluns a divendres.
L’ONCE havia iniciat un sender de futur, amb el suport de la gran oferta comercial. L'1 d'octubre de 1987 es va llançar el “Cuponazo” dels divendres. El Cuponazo, amb la seva oferta de 100 milions de pessetes pel preu de 100 pessetes, va triomfar al carrer. Tot aquest èxit va portar l'Organització a una bona situació econòmica que li va permetre fer inversions empresarials i dotar-se d'un petit grup d'empreses (Fundosa i després Ceosa) amb les quals va tractar de demostrar que la inclusió laboral de persones amb discapacitat era possible i, a més, rendible. Són els primers passos empresarials, que s'anirien adaptant a les realitats del país i que conclourien el 2014 amb el naixement d’Ilunion.
Els bons resultats econòmics van permetre estendre la solidaritat a altres col·lectius i l’ONCE crea la Fundació ONCE per a la cooperació i integració social de les persones amb discapacitat, finançada amb el tres per cent dels ingressos bruts per la venda del cupó.
I no es queda aquí. El 1990, els serveis socials per a les persones cegues continuaven sent una prioritat i, com a conseqüència d'això, s'impulsa la Fundació ONCE del Gos Guia, amb la finalitat de criar i ensinistrar gossos pigall per a persones cegues o deficiència visual greu i contribuir d’aquesta manera a millorar la seva autonomia i la seguretat dels seus desplaçaments.
L'última dècada del segle comporta un canvi qualitatiu en la formació i l'ocupació de les persones cegues i amb altres discapacitats, pujats a la bona realitat econòmica que impulsa processos i iniciatives d'educació i formació per a persones amb discapacitat dins i fora d'Espanya.
De fet, l'Organització, que ja participava en fòrums internacionals, es llança amb el seu model fora d'Espanya i crea el 1988 la Fundació ONCE per a l'América Llatina (FOAL), que centra la seva activitat en la posada en marxa de projectes d'educació, formació i rehabilitació en aquesta regió del planeta i, també, en altres àrees deprimides, s'hi inaugura el creixement exponencial. Actualment treballa en 19 països.
Es va anar guanyant presència en altres fòrums internacionals com ara la Unió Mundial de Cecs (UMC), la Unió Europea de Cecs (EBU) o el Consell Internacional per a l'Educació de les Persones Cegues (ICEVI).
Les noves tecnologies de la informació són les protagonistes del segle XXI i l’ONCE posa tot el seu esforç a renovar-se i fer de l'accessibilitat un rang imprescindible: telefonia mòbil adaptada, dispositius parlants incorporats des de la producció, apps amb infinitat d'utilitats…
La tecnologia comporta per a les persones amb discapacitat la possibilitat de noves fórmules de comunicació i, en el cas de les persones sordcegues, fins i tot les connecta amb el món. Aquest grup de persones amb necessitats molt específiques disposen a partir de 2007 d’una nova fundació que les ajuda en el seu dia a dia: la Fundació ONCE per a l'Atenció a les Persones amb Sordceguesa (FOAPS).
L’ONCE no desisteix de la seva obstinació d'impulsar el seu vessant més social -basat en les loteries responsables, segures i socials- i participa en els debats oberts pel que fa a l'economia social. Aleshores s'aproven les lleis d'economia social i de joc a partir de les quals es reforma el Reial decret regulador de l’ONCE, que ens dona per primera vegada la possibilitat d'establir acords amb operadors de joc de l'àmbit europeu (germen de la posada en marxa el 2012 de l’Eurojackpot) i s'obren nous canals i modalitats com les loteries instantànies sempre sota els estrictes principis de joc responsable avalats i certificats amb els més exigents sistemes d'avaluació i seguiment definits per l’Associació Mundial de Loteries i l’Associació Mundial de Loteries i l'Asociació Europea de Loteries y Totos de l'Estat.
Una gran fita va ser la celebració del Sorteig 11/11/11 amb un gran acte institucional que va comptar amb la presència de l’aleshores princesa Letizia i una gala televisada que incloïa el sorteig del cupó i que va ser líder d'audiència.
El 2014 es produeix la fusió de totes les empreses que depenien de l’ONCE i de la Fundació ONCE en una sola iniciativa que pren un nom molt representatiu: la suma “ilusión” i “unión” en castellà dona lloc al naixement d’Ilunion, la nova marca que representa aquest grup d'empreses i conjumina l'experiència acumulada per les dues primeres àrees: social i fundacional durant més de tres dècades. Ilunion és la demostració que l'economia social és possible, un model empresarial i social format per persones, un percentatge elevat amb discapacitat, que treballen per a persones.
Del binomi il·lusió i unió, dues de les claus de la història de l’ONCE i la seva Fundació, neix Ilunion per demostrar que es tracta d'un conjunt de centres de treball i empreses amb gran experiència i amb un resultat econòmic i social molt important.
Després d'això, s'inicia el debat sobre una denominació capaç de definir l'esperit de les tres àrees en les quals opera l'Organització sota un denominador comú. No hi ha dubte: neix el concepte Grup Social ONCE, una marca que és més que la suma d’ONCE, Fundació ONCE i Ilunion, és un compromís continu amb la ciutadania des del desenvolupament conjunt, per tractar d'impulsar societats més justes i més inclusives: ONCE, com a prestador de serveis per a persones cegues basat en el seu treball com a operador d'una loteria responsable, segura i social; la Fundació ONCE, palanca d'ocupació, formació i accessibilitat; i les empreses socials Ilunion que ofereixen a moltes persones cegues, amb discapacitat, sense discapacitat i d’altres en risc d'exclusió l'oportunitat de formar-se i d'aconseguir una feina digna.